DATA: 30 de maig - 26 de juli de 2009.
INAUGURACIÓ: Dissabte, 30 de maig 20h
Comisariada per: Barbara Zürcher i Andréa Holzherr en col·laboració amb Patricia Asbaek
LAURI ASTALA (FIN), SERGEY BRATKOV (RUS), ELINA BROTHERUS & HANNA BROTHERUS (FIN), MAÏDER FORTUNÉ (F), CAO GUIMARÃES (BR), SUNIL GUPTA (IND), CHARLOTTE GYLLENHAMMAR (S), MICHAEL KALMBACH (D), FABRICE LANGLADE (F), ANDREA MUHEIM (CH), PETER NEUCHS (DK), IRIS SCHILLER (F), THE ROYAL ART LODGE (CA), YVES TREMORIN (F), HANS WITSCHI (CH)
Aquesta exposició ha estat comisariada per Andréa Holzherr, historiadora de l´art, Magnum Photos París i Barbara Zürcher, directora de Haus für Kunst Uri, en col·laboració amb Patricia Asbaek, CCA Andratx.
Al principi tots som nins. Mirant cap a enrere, aquesta època de les nostres vides de la qual com adults tenim només records limitats, es converteix en un lloc misteriós del destí, en un mite.
Quan pensam en la infantesa se'ns plantegen moltes incògnites. Com se sent la infantesa, com descobreix un nin el món i com el converteix en seu? La percepció del món d'un nin és per a un adult pràcticament inaccessible, probablement és per això que es converteix en fascinant.
La infantesa no és un concepte definit. En el món occidental, habitualment descriu l'època de vida del desenvolupament de l'humà en l'edat infantil (des dels 2 anys de vida) i a la pubertat (aproximadament des de l'edat de 12 anys).
En aquesta època el nen està dotat d'una extraordinària capacitat d'aprenentatge. A pesar de la seva dependència dels adults el nen és capaç d'aprendre de forma autònoma, coordinar els seus moviments, formular necessitats reals i abstractes i introduir-se en la societat que ho envolta. La infantesa està condicionada sobretot per factors socials i culturals però es viscuda i recordada per cada persona individualment.
Aquesta és una de les raons perquè el terme infantesa conjuga amb associacions agrupades que, en part, són contradictòries com per exemple: innocència, puresa i paradís però també por, desemparament i fracàs.
El motiu del nen i la infantesa, com un lloc mític i utòpic, serveix en l'art com camp de la autoafirmació. L'exposició "Mites d'infantesa" no pretén examinar el terme infantesa des d'un punt de vista històric i tampoc plantejar preguntes socio-crítiques, sinó que tracta sobre com artistes contemporanis perceben la temàtica de la infantesa, reflexionen sobre ella i la interpreten.
A través de la pintura, instal·lacions, escultures, videos i la fotografia, els artistes internacionals representats en aquesta exposició tracten amb les seves memòries de la infantesa, el descobriment del "jo", l'apropiació del món així com amb la creació de mons nous i propis. Cada obra transmet, gràcies a la seva forma d'expressió, una aportació personal i artístic-crítica a la temàtica triada.
