


Comissaris: Karola Grässlin i Christan Nagel
Artistes: Franz Ackermann, Cosima von Bonin, André Butzer, Thomas Eggerer, Michaela Eichwald, Ingeborg Gabriel, Björn Geipel, Andreas Gehlen, Andreas Hofer, Judith Hopf, Sergej Jensen, Tellervo Kalleinen, Annette Kelm, Kiron Khosla, Michael Krebber, Kalin Lindena, Michel Majerus, Hans-Jörg Mayer, Jonathan Meese, Birgit Megerle, Almut Middel, Stefan Müller, Henrik Olesen, Manfred Pernice, Daniel Pflumm, Tobias Rehberger, Ralf Schauff, Gunna Schmidt, Markus Selg, Andreas Slominski, Vincent Tavenne, Wolfgang Tillmans, Jan Timme, Ina Weber, Amelie von Wulffen, Iskender Yediler i Joseph Zehrer.
HOSSA. En aquesta exposició alguns dels artistes més importants del panorama artístic alemany mostren les seves obres, moltes de les quals han estat fetes in situ.
Què somia el consumidor de classe mitja alemany quan pensa en les seves vacances? Mallorca. Què somien els alemanys rics quan busquen el seu segon habitatge? Mallorca. Parlar de Mallorca significa, moltes vegades, pensar en el turisme de masses, beguda, festa i converses sobre George Sand i Chopin.
L'exposició HOSSA, que obté el seu títol de l’expressió Festa Mexicana del cantant Rex Guildo amb gran ressò popular a Alemanya, uneix 37 posicions determinants de l'art alemany d’aquesta darrera dècada. Els artistes participants s'han orientat, segons la seva disposició a diferents distàncies respecte al lloc i el tema tractat. És comú en ells un tracte despreocupat en l'obsessió de legitimar-se així com també l'estat emocional d’un públic avisat. Aleshores, s’esdevé la denegació insolent d'una posició fixa cap a la cultura trivial i elitista com a característica per a alguns dels participants. Mentre que per Franz Ackermann, Michel Majerus i Hans-Jörg Mayer la seva obra es fruit de la provocació permanent de la pintura figurativa, moltes vegades declarada morta pels seus propis mitjans; Manfred Pernice uneix, des de fa molt temps, el concepte clàssic de l'escultura orientat cap a lo mínim amb les troballes formals de la vida quotidiana. A més, les obres de tela de Cosima von Bonin estan marcades per contrastos de forma, color i sobretot de material, enriquides per títols ambigus. Així mateix, el treball de Kalin Lindena queda marcat per un sistema de significació en música, d’integració personal i social, conjuntament amb un ampli repertori d'imatges de la cultura elitista i pop -tot preocupat-se, com els altres, pels títols de les seves obres. També en concret Mallorca és constitueix com una superfície de projecció agradable per a expectacions culturalment complexes. L’illa és el subjecte, un punt de començament per la Hundefinca (finca de gossos): obra present en l’exposició, especialment dissenyada per Tobias Rehberger i Almuth Middel –la cual està inspirada en el baldaquí de la catedral de Palma. Finalment, pel seu costat, Ina Weber va exportar els elements d'una zona per a vianants alemanya a Andratx.
Susanne Prinz