Artistes: Tim Ayres, Ab van Hanegem, Jan van der Ploeg i Han Schuil.
Donada la contundència i l'extensa que és aquesta línia delineada amb cinta adhesiva, una simplificació no pot arribar a complicar més les coses?
LATER ON WE SHALL SIMPLIFY THINGS.Durant la postguerra, les doctrines i teories del modernisme tardà van crear la noció de simplificació, reducció, “abstracció”. Van crear un escenari on la forma lluitaria… per a què? què estava en joc? L'espiritualitat sobre la monotonia de l'emoció? L'emoció enfront de la monotonia de la decoració? Tot això, en contraposició al que pensaven era l'enemic de tot, la descripció, o si ens atrevim, “la representació”?
Els camps de batalla del modernisme ara ja són llocs comuns perfectament pavimentats, sanejats i digeribles. Però havien estat així abans? Què va passar abans, durant i després? Sobre que es basava l'herència?
Era sols qüestió d'apel·lar a l'estructura que havia teixit Krauss i aclamar una victòria? Era tan fàcil com simplificar, reduir, abstreure i “voilà, llest!” ? No és més complicat que això – abans, durant i després?. No resulta “massa senzill” de fet això de fer “les coses més complicades”? En el sí de la complexitat no trobem “l’essència” en el seu nucli? I què és això tan dolent de la pintura recognoscible?
Donada la contundència, aquests quatre artistes compliquen les coses. Aquests quatre artistes insisteixen en el que és o podria ser essencial.
El concepte de l'exposició Later on we shall simplify things – Tim Ayres, Ab van Hanegem, Jan van der Ploeg i Han Schuil - és mostrar una excavació dels principals llocs paradigmàtics del modernisme en el que a pintura es refereix; ha desenterrat qüestions com la veritable naturalesa de les seves arrels, de les seves premisses. I si veim que si hom ha de mirar cap a enrere també està obligat a mirar cap a endavant i més enllà; i es que en tirar endavant, una mirada cap a enrere és necesaria, per aquest motiu la responsabilitat de la invenció inclogui la reciprocitat de revisió.
Aquests quatre artistes es posicionen en la paradoxa. Ës la vora d'aquesta línia tan dura? Ës la recta tan essencial? Què volem dir amb “abstracte”? I és tan complicat?. No ho és tant, doncs tal com diu el mateix Ayres, en pintura es tracta sempre de posar el teu pinzell ( o la teva cinta adhesiva) en el lloc adequat en el moment adequat.
Patrícia Asbaek i Tim Ayres
Novembre 2004.
