Comissari: Yilmaz Dziewior

Artistes: Cosima von Bonin, Michael Hakimi, Nina Könnemann, Michael Krebber, David Lieske, Henrik Olesen, Peter Pilotto, Stephen Prina, Bojan Sarcevic, Wilhem Sasnal, Hanna Schwarz, Dirk Stewen, Jan Timme, Christopher Williams i Cerith Wyn Evans.

PORTA UN POC DE TEMPS OBRIR UNA OSTRA. L'exposició presenta l'obra d'artistes, juntamenta amb un dissenyador de moda, interessats en les estratègies conceptuals combinades amb un cert impacte emocional i, alguns ops, també amb un cert impacte romàntic. Insisteixen que la relació entre emoció i concepte no és necessàriament contradictòria sinó tot el contrari. L’exposició reflecteix la frase de Sol LeWitt de 1969 en la qual deia que els artistes conceptuals són més místics que racionalistes, idea reforçada pel mateix LeWitt quan diu que l'art conceptual arriba a conclusions que la lògica no hi arriba I que en aquest concepte il·lògic, els judicis conduïxen a experiències imprevistes que són vàlides pel segle XXI.

En contrast amb l'art conceptual dels anys seixanta i principis dels setanta, en les obres d'aquesta exposició no només la idea és de summa importància: el material, la forma i la manera que s'executa també són crucials per a entendre-les. Fins i tot quan es troba una semblança en ambdós subjectes i estils, entre l'acostament històric i el contemporani, els treballs que es presenten semblen tenir un major interès en tòpics com el personal, el social, el bagatge sexual, ètnic i popular, en la cultura de masses desenvolupada en el cinema, en la música, el disseny i la moda. Al mateix temps, els treballs de l'exposició qüestionen aspectes intrínsecs del mateix context de la producció de l'art, la seva presentació i la recepció que aquest té.

En algunes de les obres s'analitza el món de l'art al mateix temps que són visibles referències a artistes històrics, escriptors i directors de cinema.

En l'exposició es donen cita una àmplia gamma de tècniques, des de dibuix, pintures, instal·lacions i films.