Pintures recents de Joanne Greenbaum la CCA Gallery
Vaig venir aquí amb la idea de fer 20 quadres de petit format i encara que vaig complir amb el meu pla, res va sortir tal com havia planejat. La idea a la decepció artística, el temor a no tenir cap idea nova i un estat de cansament, eren un bon punt de partida. Puc fer una pintura sense idees o puc fer pintures sobre idees i res més? i per què sembla que no poden fer-se ambdues coses?. Estic tractant de fer ambdues coses sense fer quadres teòrics, per treballar per pur instint. L'instint no gaudeix de molt bona reputació últimament; hi ha una falsa noció que si et bases en l'instint per treballar no ho fas amb la intel·ligència, que ja no és res nou, o que un no pots tenir una "idea" si estàs treballant amb l'instint. Aquestes qüestions em van portar a pensar que en realitat jo volia aprofondir una mica més amb els materials bàsics de la pintura sobre un llenç. Volia renunciar al que ja sabia, a deixar de fer una cosa que funcionava, que estava "acabada", que no fos sobre com era jo de bona pintant. L'interessant és que quan un es dóna per vençut en aquestes coses les mans, l'escriptura a mà, sembla que pel seu compte encara acaba sortint en les obres i que realment no es pot renunciar al que saps per molt que t'esforcis. També volia jugar amb la idea de l'estil, de la signatura, a no tenir-la més, però és curiós observar que no importa el que facis per lluitar contra la teva pròpia història, perquè sempre acaba sortint a la llum i a reconèixer-se com el teu propi treball.
Bé idò, tenia tintes de color que eren permanents ja que no canviaven una vegada seques. Vaig tirar els colors sobre les teles i després vaig tirar aigua en elles quan encara estaven humides, deixant-la assecar. Aquest va ser el motiu de la major part de les pintures. Després vaig treballar en la part superior de les mateixes sense pensar en res en particular, utilitzant un sistema d'anotacions i dibuixos que solc utilitzar, però aquesta vegada va ser automàticament, com jugant-les. En l'acció d'estar tan cansada i jugant què més podria succeir a continuació, no fer pintures malament pel que semblava. Així que em vaig quedar amb això i no gaire més; les vaig fer i les vaig penjar juntes en la paret tramant una conversa confusa entre aquestes petites pintures. No importa el que havia passat, totes elles eren bones. A més, simultàniament totes tractaven sobre res i tractaven tant sobre ratllar, esborrar i destruir el que m'agrada d'elles. Vaig veure que aquestes pintures eren sobre l'energia, la ira i la inquietud, estaven lluny de la serenitat; a pesar que el CCA i els seus estudis són bells i tranquils elles no ho són.
- Joanne Greenbaum
