Deixar que actuï la casualitat

La sèrie més recent d'Alfred (1917) es composa d'uns vint quadres que en la seva majoria es mostraran en la present exposició. L'artista l´anomena “Cartes a Godot”. Godot, com a sinònim de Déu, i les “Cartes” compreses com a aproximacions al diví. Aquests quadres es realitzen mitjançant abocaments de pintura que d'aquesta forma es va escampant sola sobre el llenç. Després de tirar-li aigua, la pintura cobreix les superfícies segons la seva consistència, en ocasions més transparent, en unes altres, més pastosa. Lichter permet que la casualitat prengui el seu rumb concedint-li un paper decisiu en el procés de creació. D'aquesta forma converteix la casualitat en una “instància independent” de la influència humana. Es permet introduir uns retocs insignificants, encara que solament quan els contrastos li semblen massa forts i desitjaria una distribució cromàtica més suau. El resultat són uns quadres que rebutgen qualsevol associació amb l'objectivitat. Són un homenatge a l'autonomia dels colors. El ventall cromàtic s'estén des del negre nocturn, passant pel cel dels horitzons mediterranis fins al vermell candent de les erupcions volcàniques. En el context de les seves “Cartes”, Lichter parla de el “art pur”, que s'ha alliberat de les limitacions materials i que opera en “lespiritual”. La seva obra creativa va estar dedicada durant l'última dècada a una voluntat molt concreta: “Mantenir obert el portal cap a la vida espiritual.”

Completen aquesta exposició unes quantes escultures sota la denominació “Capriccios”, realitzades en poliuretà, un material que en la seva superfície forma unes estructures que, igual que en el cas dels quadres, són fruit de la casualitat. Diferents colorits fan que les superfícies brillin en blaves clars, en tons terrosos de bronze o en un alegre violeta buganvilla. A diferència de les “Cartes”, les escultures, tal com desitja l'artista, fomenten la inspiració de l'observador, remeten a bancs de coral, a esquerdades formacions rocoses.