castellano
english
deutsch
Agenda
Cerca en CCAndratx.com
News




Instagram
Ver el perfil de CCA Andratx en LinkedIn
29.09.17 - 17.12.17

ARTISTES: Carsten Fock (1968, DE), Peter Krauskopf (1966, DE), Bastian Muhr (1981, DE) i Tilo Schulz (1972, DE).

Tenim el plaer de convidar-te a la inauguració de l'exposició el Divendres dia 29 de Setembre a les 19h

“Mans enlaire, això és un atracament!” Un grup d'artistes, reunits pel galerista alemany Jochen Hempel, assalten durant la Tardor l'espai més predominant del CCA Andratx. La CCA Kunsthalle es rendeix davant les obres de Carsten Fock, Peter Krauskopf, Bastian Muhr i Tilo Schulz – i ho admetem, ho fem amb molt de gust.

Quatre personalitats – quatre propostes que juntes desafiaran les normes establertes. I igual que una banda d'atracadors, aquests quatre artistes vénen a per totes.

L'exposició aglutina quatre aproximacions diferents cap a la representació i la percepció de l'espai dins la pintura. Les peces exposades afavoriran un intercanvi de diàlegs, que sobre una base abstracta, qüestionaran la percepció dels espais representats, els compartits i els arquitectònics.

Des d'una perspectiva analítica, la peça de sòl site-specific realitzada per l'artista Bastian Muhr suposarà un repte per als sentits perceptius de l'espectador. Sovint partint de sistemes espacials concebuts, Muhr se centra en la coincidència. Cada nou cop d'ull a la seva obra, implicarà una nova visió del tot. Però mentre Muhr en el seu dibuix de sòl converteix l'objecte en subjecte, Tilo Schulz per contra conferirà un valor escultural a l'objecte pictòric al seu Tondi. Actuant com una esfera, Schulz intensifica la desintegració i l'essència fracturada del Tondi, ampliant la seva transició fins a la seva completa reunificació. Un segon grup d'obres, destacaran el compromís de Schulz amb els esdeveniments polítics i culturals, i que llegits des d'una perspectiva històrica de l'estètica, ressaltaran la seva expressivitat subtil i sensible.

Conceptualment més ortodoxes, les pintures dels artistes Carsten Fock i Peter Krauskopf completaran l'exposició en el seu vessant expressiu. Tots dos comparteixen una devoció pel procés pictòric, però mentre el primer construeix les seves composicions a partir de pinzellades de valents colors, el segon grata les obres retirant les capes superficials, i deixant al descobert el fons iridescent. Presentant aquí una sèrie de petits dibuixos sobre paper, les obres de Krauskopf revelen un ampli coneixement de l'expressió abstracta formal, i subratllen la vívida naturalesa subjacent darrera les opaques capes de pintura.

Bregar amb el contingut filosòfic és inherent al treball de Fock. Al llarg de la seva carrera ha desenvolupat un llenguatge personal i recognoscible, que neix de la seva profunda comprensió de la història de la pintura i reflecteix la necessitat interior de canalitzar les dimensions emocionals i espirituals del món físic amb un enfocament contemporani.

El contrast és l'element definidor d'aquesta exposició. Aquestes noves perspectives conduiran a l'espectador a un nou i ampli camp de possibilitats dins de la pintura i que en definitiva suposaran un desafiament als nostres sentits i a la nostra voluntat de compromís amb aquest mitjà.

És un gran honor pel CCA Andratx acollir aquesta exposició que ha suposat la primera estreta col·laboració amb la reconeguda galeria Jochen Hempel. Amb seus a Leipzig i Berlín, la galeria treballa amb un enfocament modern el seu extens programa, que abasta des de nous artistes internacionals a artistes més establerts.

Durant el mes de Setembre, els quatre artistes utilitzaran els CCA Studios com a plataforma per a la creació de noves obres específiques per a l'exposició. Carsten Fock i Tilo Schulz són reincidents al CCA i estem ansiosos de trobar-nos amb Peter Krauskopf i Bastian Muhr.

Exposició organitzada en col·laboració amb Galerie Jochen Hempel

25.08.17 - 17.12.17

Tenim el plaer de convidar-te a la inauguració de l'exposició "Scenarios of Desire" dels nostres actuals artistes en residència Koen Delaere i Bas van den Hurk el Divendres 25 d'Agost a les 19h

En el context contemporani, l'art se serveix de la democratització dels nous mitjans de comunicació per crear el seu propi llenguatge idiosincràtic. John Kelsey afirma que "veient com la pintura ha colonitzat les xarxes socials últimament, és difícil no sentir que hi ha una espècie de fugida en aquest mitjà, des del moment en què sembla estar vivint una estranya i feliç vida nova" - reflexió que comparteixen els artistes Koen Delaere i Bas van den Hurk. En aquesta societat del treball en xarxa, la sèrie interminable d'eixos temporals que travessen l'invisible eix de l'espai global brinda avui l'oportunitat a les pintures de “viatjar" a una velocitat que de vegades ni física ni lògicament és possible captar, percebre o fins i tot relacionar des de la perspectiva de l'escala humana.

En "Scenarios of Desire" aquests dos artistes holandesos desafien la vella, ferma i provocativa declaració que la pintura està morta i és estàtica. Qüestionar la vida(posterior) de la pintura com a mitjà que reflecteix l'actual estat de l'ésser, comprèn qüestionar també nostra íntima relació amb les xarxes socials dins del context artístic i quotidià. Per això, els artistes consideren la mort de la pintura alguna cosa redundant i redirigeixen la nostra atenció cap a la transitivitat i la mobilitat de les imatges amb la finalitat de posar el focus sobre l'híbrid de matèria i sensació, del que estan fetes les seves pintures.

Si la pintura està morta, és l'espectador qui ha de donar vida a l'obra acabant-la amb la seva interpretació personal. En incorporar el "desig" al títol de l'exposició, els artistes fomenten les associacions subjectives del visitant quan observi les obres a la CCA Kunsthalle. Delaere i van den Hurk estan indiscutiblement en contra de descriure la pintura com a estàtica, ja que els materials utilitzats per a la creació de les seves obres, així com el context i la informació addicional, estan en constant transició i moviment, igual que "cap home pot creuar el mateix riu dues vegades".

Al llarg d'agost de 2017 tots dos artistes han viscut amb les seves famílies als estudis del CCA, combinant les seves identitats com a artistes, amants i amics en un mateix espai. Aquest "aura" està present en les seves obres d'art, com una transformació física d'aquestes circumstàncies. La influència dels diferents elements del seu entorn proper segueix existint sobre el llenç com a rastre de la vida viscuda. El que sembla més un gest de object trouvé té un significat més profund per Delaere i van den Hurk. Els seus processos busquen revelar el flux de l'experiència tant en l'obra com en l'espectador, seguint la seva "transitivitat" i "tacte intel·ligent". L'un és descrit per David Joselit com "la forma en què una acció és transferida a un objecte" i l'altre, exemplificat per Derrida com la noció de l'ull/la mirada, veure-és-ser-vist-sense-ser-vist, i per tant tangibles amb els ulls/la mirada de l'Altre. En aquest sentit de tocar, els artistes senten curiositat per investigar com la pintura pot tocar el món i com el món pot tocar la pintura a canvi.

“Koen Delaere aborda la pintura des de la magnitud del moment performatiu de la música. Com en les produccions musicals, és en les seves obres que un percep l'actuació en viu - l'espontaneïtat que es reflecteix al llarg d'un concert -. Hi ha aleatorietat, improvisació i caos controlat. Trobem les petjades d'aquests elements en els seus quadres, així com la frescor d'una actuació en directe. Les seves obres viuen en una extensió del present.” (Lorenzo Benedetti: Chromatic Explosions)

Bas van den Hurk, no obstant això, treballa des d'en un nivell filosòfic amb les forces inherents en l'obra d'art com una qüestió subjectiva d'acord a Hegel, qui va afirmar que la pintura és d'entre totes les arts, la més adequada per manifestar l'ànima interior. A "Scenarios of Desire" es convida a l'espectador a contemplar l'esperit d'una àmplia varietat d'obres d'art que abasten des d'una tallada de síndria en descomposició, a l'aplicació de colors amb les gemmes dels dits de l'artista sobre teles de seda que porten un collaret de perles, fins al paper sobrant del gelat menjat per les seves filles.

"Scenarios of Desire" en definitiva postula el vívid estat de la pintura i convida a l'observador a contemplar la identitat de cada obra d'art alhora que participa en l'intercanvi de tocar i ser tocat per la presència, a fi d'evitar la ja abans esmentada fugida del mitjà.

Com a contraposició a l'alta velocitat amb la qual viatgen les imatges online, "Scenarios of Desire" es presenta com una exposició d'obres d'art creades a partir de materials que viuen, evolucionen i es mouen a diferents velocitats, igualment impossibles de percebre a simple vista, però que no obstant això existeixen i insisteixen a tocar el món i ser tocat per ell.

Diseño web - MONOK Avís Legal
Valid XHTML 1.0 Transitional Valid CSS